Des de un 12 de septembre de 1999, fins un sempre...
Ahir dia 18 de juny de 2010, vam organitzar la festa de comiat de l'Alba i la Marta, va ser una nit genial, d'aquelles que dificilment olvidarem, només per la senzilla raó de que ELLES, són més de la meitat dels bons moments de la meva vida, elles són també dolents moments però no tants com els bons, i finalment elles son les nenes de 2º i sabem que això no és el final, només és el principi de uns altres bons moments. Ja no será el mateix, no viurem vuit hores seguides, durant gairebé 365 dies de l'any, no, però res canviarà, i sabem que tot sortirà bé...
Gràcies per fer-me riure en els mals moments, gràcies per escoltar-me, i gràcies per donar-me tants bons moments al vostre costat...
Al sopar, vam fer un vidio, i crec que ara es quan estem unides, m'he donat comte de moltes coses, i no puc negar que em sortíssin llàgrimes, però us han donat una oportunitat enorme, i nenes l'heu d'aprofitar, demostreu el que valeu i mai, mai, mai ens olvideu, nosaltres no ho farem...
No et posis trist davant d'un comiat. Un comiat es necessari per tornar a retrobar-se. I un retrobament després d'un moment o després de tota una vida, es una cosa inevitable si som amigues de veritat...
viernes, 18 de junio de 2010
sábado, 24 de abril de 2010
Simplemente, Hoy!
uff... des del 2008 que no escric, tantes coses que explicar, tantes coses que han passat... No sé ni per on començar:)
No puc dir que no hagi tingut temps d'escriure, nono... només tinc una raó, EM FEIA PAL!
Ara estic al sofà, asseguda mirant la tele. Un programa que està molt bé, i mentres intento pensar en el contingut d'aquesta entrada, miro el rellotge. Les 20:32! uff.. que tard i encara haig d'estudiar per Socials! Tots els dies a estudiar, per poguer arribar a ser algo a la vida, com biologa veterinària. El que més m'agrada d'aquest moment, és que tinc al meu gos al costat, dormint sobre la meva cama, i em dono compte de que és petit però es fa estimar molt. RIIIINGGG... valee, la meva mare.. ohhh el PINTXO aixeca el cap, s'ha despertat...
El papa està a la taula del menjador, fumant (com sempre). Mare meva quina ràbia de tabac.
Recull les coses i s'en va a la cuina. QUÈ BÉ! Avui per sopar fondii!:D
Miro a la terrassa, encara no es fosc. S'apropa la millor època de l'any, l'estiu... Què és aquest soroll? Vale, la música del poble, sempre hi ha música i resona per tot arreu... Si fos bona, però nono... M'ha tret la inspiració...Ja no sé que escriure ni que explicar, que difícil!
+Mai penso en el futur, arriba enseguida...
No puc dir que no hagi tingut temps d'escriure, nono... només tinc una raó, EM FEIA PAL!
Ara estic al sofà, asseguda mirant la tele. Un programa que està molt bé, i mentres intento pensar en el contingut d'aquesta entrada, miro el rellotge. Les 20:32! uff.. que tard i encara haig d'estudiar per Socials! Tots els dies a estudiar, per poguer arribar a ser algo a la vida, com biologa veterinària. El que més m'agrada d'aquest moment, és que tinc al meu gos al costat, dormint sobre la meva cama, i em dono compte de que és petit però es fa estimar molt. RIIIINGGG... valee, la meva mare.. ohhh el PINTXO aixeca el cap, s'ha despertat...
El papa està a la taula del menjador, fumant (com sempre). Mare meva quina ràbia de tabac.
Recull les coses i s'en va a la cuina. QUÈ BÉ! Avui per sopar fondii!:D
Miro a la terrassa, encara no es fosc. S'apropa la millor època de l'any, l'estiu... Què és aquest soroll? Vale, la música del poble, sempre hi ha música i resona per tot arreu... Si fos bona, però nono... M'ha tret la inspiració...Ja no sé que escriure ni que explicar, que difícil!
+Mai penso en el futur, arriba enseguida...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)