Des de un 12 de septembre de 1999, fins un sempre...
Ahir dia 18 de juny de 2010, vam organitzar la festa de comiat de l'Alba i la Marta, va ser una nit genial, d'aquelles que dificilment olvidarem, només per la senzilla raó de que ELLES, són més de la meitat dels bons moments de la meva vida, elles són també dolents moments però no tants com els bons, i finalment elles son les nenes de 2º i sabem que això no és el final, només és el principi de uns altres bons moments. Ja no será el mateix, no viurem vuit hores seguides, durant gairebé 365 dies de l'any, no, però res canviarà, i sabem que tot sortirà bé...
Gràcies per fer-me riure en els mals moments, gràcies per escoltar-me, i gràcies per donar-me tants bons moments al vostre costat...
Al sopar, vam fer un vidio, i crec que ara es quan estem unides, m'he donat comte de moltes coses, i no puc negar que em sortíssin llàgrimes, però us han donat una oportunitat enorme, i nenes l'heu d'aprofitar, demostreu el que valeu i mai, mai, mai ens olvideu, nosaltres no ho farem...
No et posis trist davant d'un comiat. Un comiat es necessari per tornar a retrobar-se. I un retrobament després d'un moment o després de tota una vida, es una cosa inevitable si som amigues de veritat...
